Vai a sottomenu e altri contenuti

Crèsia de Santa Maria de sa Mertzede

Crèsia de Santa Maria de sa Mertzede
Leende sa carrela de Santa Maria, bidimus un'utureddu chi nche calat cara a bassu in ue si bidet una crèsia minoredda pro more de Santa Maria de sa Mertzede; custa tenet unu balore istòricu mannu ca est unu fràigu de istile romànicu, fatu subra una necròpoli de su VI-VII sèculu de s'era cristiana. Sa crèsia est istada fraigada intre sa segunda metade de su millechentu e sos primos trint'annos de su milledughentos. A intro de sa crèsia bi sunt dèdicas e rughes templares chi nde dant s'edade e chi sunt istadas iscobertas cando si fiant faghende traballos de mezoru.
Sos documentos istòricos dda sinnalant a sos primos de su 1700 comente propriedade de sa famìglia Puddu. Frantziscu Puddu, diventadu predi a Bonària, cando fiat rientradu a Norghiddo aiat dadu vida a su cultu de sa Madonna de sa Mertzede. In s'otighentos s'istrutura beniat impreada comente crèsia vicària in s'interi chi cussa manna beniat mezorada.
Sa crèsia, in ue sunt istados fatos iscavos archeològicos e chi est istada mezorada intre sos annos 80 e 90, benit aberta una borta a s'annu pro sa festa de sa Madonna de sa Mertzede, su 24 de cabudanni.

torna all'inizio del contenuto
torna all'inizio del contenuto