Vai a sottomenu e altri contenuti

S'istòria

S'istòria

Sa presèntzia de s'òmine at lassadu arrastos mannos in su territòriu de Norghiddo chi si podent galu bìdere in sos monumentos.
S'òmine est arribadu a Norghiddo in su Neolìticu e custu est provadu dae su chi abarrat de sos bidditzolos e dae unas cantas domus de janas: medas de custas s'incorant in sa badde de Chenale. Cun su colare de sos sèculos est crèschidu su nùmeru de sos bidditzolos, totus postos in logos in ue fiat possìbile e fàtzile s'isfrutamentu de sa terra e de s'abba, a manera de assigurare sa vida de s'òmine. Sunt testimonzos de importu sos nuraches de periodos diferentes, calicunu mannu meda, àteros de mancu, e sas tumbas de sos zigantes comente cussa chi est in localidade Suei.
Cando sunt arribados sos cartaginesos sa Sardigna est intrada in una fase noa de s'istòria. Sos conchistadores aiant impostu un'economia basada pro su prus subra sa sèmena de su trigu chi bendiant in Àfrica e finas su territòriu nostru deviat èssere suzetu a custu tipu de sistema.
Sos romanos, sighende custu tipu de polìtica, in chentinas de annos de conchistas e romanizatzione ant mudadu s'assètiu de s'ìsula; si fiant adatados a sos insediamentos zai esistentes e nd'aiant fraigadu noos (fintzas Villae e coorthes) po s'isfrutamentu agrìculu. A pustis aiant fatu fraigare una rete manna de istradas, calicuna leaiat s'àndala de sos caminos betzos de su cumèrtziu preromanu. In Norghiddo bi sunt restos meda de insediamentos romanos comente sas necròpolis cun urnas in ue abrusaiant sos mortos. Pro cantu atenet a sas istradas, in su territòriu nostru colaiat sa Turre Caralem in ue zunghiant paritzas istradas minores.
Cun sa ruta de s'impèriu romanu incumentzat su medioevu e, a pustis de su perìodu vandàlicu, duradu pagu (chi at comuncas lassadu unos cantos arrastos), sa Sardigna intrat a fàghere parte de s'impèriu bizantinu. Una polìtica culturale noa, religiosa, de amparu e de economia naschet fintzas in Norghiddo; benint fraigadas sas primas crèsias (Santu Sergio, Santa Vittoria e àteras) e si difundit su Cristianèsimu; benit fraigada una turre de difesa posta a làcanas de sa badde de Chenale, subra su bidditzolu chi oe est tzerriadu Domusnovas Canales e benit mandada a dae in antis una polìtica econòmica chi favoressit s'agricultura. Devimus isetare sos documentos de su perìodu zudicale, e pro su prus cussos de su zuigadu de Arborea, pro tènnere sos primos nùmenes de biddas e sartos.
In custa manera connoschimus: Norghiddo, cun sa crèsia de Santa Maria in ue ddue sunt galu iscritziones de importu cun nùmenes de pessonazos de su tempus de sos zuigados, fortzis templares; Domos Novas (sa chi oe est tzerriada Domus Novas Canales), Sella, chi nch'est ispèrdida, cun su casteddu fraigadu in tempus bizantinu e sa crèsia de Santa Vittoria; Suei, ispèrdidu custu puru, cun sa crèsia de Santu Sergiu. Cun sa fine de sa tziviltade zuigale abarrant petzi sos bidditzolos de Norghiddo e Domos Novas chi ant a abarrare suta de su feudalèsimu fintzas a sa metade de s'otighentos.
S'influèntzia de sa presèntzia catalana e ispagnola s'intendet in sa limba e in sa toponomàstica (Funtanas Ainas dae su catalanu ''aìna''), in s'architetura de carchi domo e in sos ritos traditzionales de sa chida santa, sentidos meda dae sos norghiddesos chi ddos faghent in sa crèsia manna de sos santos Chìrigu e Zulita.
Cussa de Norghiddo e Domus Novas est un'istòria de massajos, pastores, mastros chi ant bìvidu in custas terras postas a metade istrada intre sos campidanos e sas barbàgias e pro custu ischint su de fàghere e tenent traditziones pròpias chi faghent parte de sa cultura sarda.
In sa segunda parte de s'otighentos, a pustis de s'unidade de Italia e in unu clima de fiorentinismu, su Sìndigu Mele aiat propostu de mudare su nùmene de sa bidda e sos norghiddesos aiant seberadu ''Norbello''. In sos annos chimbanta de su sèculu passadu sos norghiddesos aiant detzisu de fraigare unu novenàriu pro more de Santu Innàtziu de Laconi e totu su bidditzolu aiat azudadu a fraigare sa crèsia e sos muristenes.
Onni annu, in cabudanni, si festat Sant Innàtziu e totu sa zente atopat a Funtana Ainas chi dae pagu est istada fata a parcu.

torna all'inizio del contenuto
torna all'inizio del contenuto